Al principi va costar-me endinsar-me en el llibre, però a mida que avançava se'm feia agradable de llegir. Mai és fàcil explicar les vivències personals, l'autor se'n surt impecablement i amb una elegància prosística com pocs se troben. L'únic defecte que li trobo és al final amb el capítol del dina
... (continue)
Al principi va costar-me endinsar-me en el llibre, però a mida que avançava se'm feia agradable de llegir. Mai és fàcil explicar les vivències personals, l'autor se'n surt impecablement i amb una elegància prosística com pocs se troben. L'únic defecte que li trobo és al final amb el capítol del dinar als Àngels, sobrer per les intervencions dels familiars, que espatllen l'estil del llibre. Pel demés, una obra digna del Premi que se li concedí.
Sota el pretext d'un triangle amorós, trobem temes tractats amb una profunditat inusitada: sentiments, ressentiments, odis, passions, cultura, classes, guerres... No sé si és virtut o defecte en la novel·la, però l'ús de la primera persona narrativa, del començament al final, li confereix la seva gr
... (continue)
Sota el pretext d'un triangle amorós, trobem temes tractats amb una profunditat inusitada: sentiments, ressentiments, odis, passions, cultura, classes, guerres... No sé si és virtut o defecte en la novel·la, però l'ús de la primera persona narrativa, del començament al final, li confereix la seva gran peculiaritat.
La difícil combinació de tractar el tema de l'Alzheimer (lentitud, oblits, incomprensió, soledat, vellesa...) i el format còmic (vinyetes i vinyetes que es passen de pressa), amb un final bastant efectista.
Quan érem feliços
Al principi va costar-me endinsar-me en el llibre, però a mida que avançava se'm feia agradable de llegir. Mai és fàcil explicar les vivències personals, l'autor se'n surt impecablement i amb una elegància prosística com pocs se troben. L'únic defecte que li trobo és al final amb el capítol del dina ... (continue)
Al principi va costar-me endinsar-me en el llibre, però a mida que avançava se'm feia agradable de llegir. Mai és fàcil explicar les vivències personals, l'autor se'n surt impecablement i amb una elegància prosística com pocs se troben. L'únic defecte que li trobo és al final amb el capítol del dinar als Àngels, sobrer per les intervencions dels familiars, que espatllen l'estil del llibre. Pel demés, una obra digna del Premi que se li concedí.
Viatge d'hivern
Sense dubte, uns "esbossos delicatessen" per a la gestació del gran 'Jo confesso'.
La dona justa
Sota el pretext d'un triangle amorós, trobem temes tractats amb una profunditat inusitada: sentiments, ressentiments, odis, passions, cultura, classes, guerres... No sé si és virtut o defecte en la novel·la, però l'ús de la primera persona narrativa, del començament al final, li confereix la seva gr ... (continue)
Sota el pretext d'un triangle amorós, trobem temes tractats amb una profunditat inusitada: sentiments, ressentiments, odis, passions, cultura, classes, guerres... No sé si és virtut o defecte en la novel·la, però l'ús de la primera persona narrativa, del començament al final, li confereix la seva gran peculiaritat.
Arrugues
La difícil combinació de tractar el tema de l'Alzheimer (lentitud, oblits, incomprensió, soledat, vellesa...) i el format còmic (vinyetes i vinyetes que es passen de pressa), amb un final bastant efectista.
Thérèse Desqueyroux
Petita gran novel·la per a lectors experts.