Com parlar dels llibres que no hem llegit

L’estudi de les diferents maneres de no llegir un llibre, les situacions delicades en què et trobes quan n’has de parlar i les estratègies per sortir-te’n indiquen, contràriament al que sovint tothom pensa, que és possible tenir una conversa
apassionada i apassionant sobre un llibre que no has llegit i fan pensar que, potser sortosament, el teu interlocutor
tampoc no ho ha fet. Després d’un pròleg en què parla de les pròpies experiències i de les diferents situacions en què un es pot trobar quan es veu obligat a parlar d’un llibre que no ha llegit, l’autor articula el seu assaig en tres parts. Primer parla de les diferents maneres de “no haver llegit un llibre”, ja sigui perquè no s’ha llegit, perquè s’ha llegit només una petita part, perquè s’ha llegit en diagonal o perquè ja s’ha oblidat. Després explica quines han de ser les actituds discursives segons l’interlocutor (un professor, l’autor, la parella) i finalment les estratègies a dur a terme perquè sembli que ets un gran expert en l’obra en qüestió. Llibre d’humor, però prou rigorós i alhora de certa utilitat. Políticament incorrecte, llibre adreçat a molestar l’acadèmia parisenca, advoca per la idea que llegir no és una obligació. No llegir és un dret, com diu Pennac. Amaga, però, una reflexió profunda i seriosa sobre la literatura i els hàbits lectura.