Create your own shelf sign up

Together we find better books

[−]
  • Search Conteggio caratteri ISBN valido ISBN non valido Codice a barre valido Codice a barre non valido loading search

Adolf

By

Publisher: Planeta de Agostini

4.4
(12)

Language:Español | Number of Pages: 1264 | Format: Hardcover

Isbn-10: A000220971 | Isbn-13: 9788467496703 | Publish date: 

Category: Comics & Graphic Novels , History , Romance

Do you like Adolf ?
Join aNobii to see if your friends read it, and discover similar books!

Sign up for free
Book Description
Sorting by
  • 5

    El thriller hecho manga.

    La historia escuchada de buenas a primeras parece bastante sencilla: la historia de tres tíos que comparten el nombre de Adolf pero con un destino muy diferente. Dicho así suena a cualquier cosa. Qué va. La trama es complejísima y no te deja respirar. Es mi manga favorito a excepción de One Piece ...continue

    La historia escuchada de buenas a primeras parece bastante sencilla: la historia de tres tíos que comparten el nombre de Adolf pero con un destino muy diferente. Dicho así suena a cualquier cosa. Qué va. La trama es complejísima y no te deja respirar. Es mi manga favorito a excepción de One Piece y no sé cómo venderla bien sin que me de una angina de pecho.

    En serio, si sólo vas a comprarte un manga en toda tu vida, que sea éste. Eso sí, con la edición monstruo de dos tomos que han sacado le puedes reventar la cabeza a un elefante. Cuarenta eurapos que cuesta. Aunque a mí se me cae la baba con él.

    Lo dicho: 5 estrellitas de Nestlé merecidísimas.

    said on 

  • 5

    Tota la meva vida, amb intensitats variables, he llegit còmics, però no n’hi ha tants que poguin acollir-se al qualificatiu, tant de moda, de novel·la gràfica. He trobat moltes definicions del concepte i també moltes crítiques de fonaments diversos que posen en qüestió la contradicció dels termes ...continue

    Tota la meva vida, amb intensitats variables, he llegit còmics, però no n’hi ha tants que poguin acollir-se al qualificatiu, tant de moda, de novel·la gràfica. He trobat moltes definicions del concepte i també moltes crítiques de fonaments diversos que posen en qüestió la contradicció dels termes. Jo, que sento un respecte gairebé infinit per la novel·la i pel còmic com a formes de narració, no veig cap incompatilitat entre ambdós i considero “novel·les gràfiques” aquelles obres en format còmic que tenen una sofisticació narrativa prou ambiciosa i profunda com per meréixer un reconeixement especial comparades amb altres tipus de còmic. En aquest sentit Adolf, d’Osamu Tezuka, és un dels millors exemples del que entenc per novel·la gràfica i acompanya a la meva estimació a un grapat, no tan nombrós, d’obres gràfiques que haurien de formar part d’una biblioteca amb un mínim d’amor propi. Digue-li còmic, digue-li novel·la gràfica, digue-li bacallà amb samfaina, però Adolf és, sense dubte, un dels millors llibres que he llegit.

    Més enllà de l’interès del seu argument o la potència del seu missatge sobre l’absurditat del patriotisme, una de les coses que més m’ha cridat l’atenció d’aquesta obra és com aconsegueix combinar amb gran eficàcia un conjunt de característiques que, aparentment, haurien de grinyolar de mala manera. Així, davant de la gran seriositat del drama humà que explica o la brutalitat de determinats passatges (menys brutals, però, que la realitat en que s’inspiren), l’estil narratiu de Tezuka té una vitalitat exultant què utilitza la ingenuïtat com un recurs per a fer avançar la trama (ingenuïtat com l’enamorament inmediat i profund de Yukie Kaufmann i Sohei Toge, o la facilitat amb la que la Senyoreta Ogi li encomana uns documents perillosíssims al seu ex-alumen Adolf Kamil) i per donar sortides còmiques que evitin que la història es torni claustrofòbica. És una vitalitat que es tradueix en anatomies fluïdes que eviten els angles i transmeten una sensació de moviment que s’apropa a l’slapstick i que, més crescut, em sembla reconéixer en l’obra d’altres autors occidentals com el dinàmic Steve Ditko (i els seus personatges que reboten com pilotes de goma quan reben un cop de puny) o un més interesant Scott McCloud (estudiós i pedagog declarat de tota forma de còmic i un dels millors compositors de vinyetes del mercat). Aquesta energia gràfica desbordant es combina amb la capacitat de capturar emocions que té el dibuix de l’autor i alimenta un drama coral capaç de provocar autèntica angoixa i que ens impliquem en les vides dels diferents personatges que travessen les seves pàgines, convertint la lectura d’aquesta obra en una experiència lectora única.

    Estic molt content d’haver-lo llegit, el recomano molt.

    said on