De què parlo quan parlo de córrer

A mig camí entre la crònica d'auto-superació i la novel·la, Haruki Murakami narra, a De què parlo quan parlo de córrer, el canvi que va suposar per a la seva vida la disciplina imposada per la voluntat de córrer. Jove noctàmbul, aficionat al jazz i amo d'un bar, Murakami descobreix, als trenta-tres anys, la seva vocació literària. Però descobreix també la incompatibilitat d'una vida creativa amb una vida desordenada, i decideix fer un canvi radical. És aleshores quan es sotmet a una dura disciplina física i comença a entrenar per córrer maratons. En un relat íntim i commovedor, l'autor es despulla per primera vegada davant dels seus lectors. Autor amb molta privacitat, poc donat a declaracions públiques i amb poca tendència a mostrar la seva vida personal, Murakami troba a De què parlo quan parlo de córrer una manera literària, molt en la línia de les seves novel·les, de despullar-se i explicar no només el procés d'auto-superació sinó també la seva manera de treballar i, en definitiva, la seva manera de veure el món en el qual ens ha tocat viure. Però no a través de la novel·la, sinó de la seva pròpia realitat.