El viatge de l'elefant

Basant-se en una anècdota històrica real, un elefant que el 1551 va ser traslladat de Lisboa a Viena, José Saramago novel·la amb molt humor i ironia l’accidentat viatge d’aquest elefant i les seves peripècies al llarg del recorregut.
El rei Joan III de Portugal decideix regalar un elefant asiàtic a l’arxiduc Maximilià d’Austria i a la seva dona Maria, filla de l’emperador Carles V, que com a regents d’Espanya estan a Valladolid. La missiva oferint el regal rep d’immediat l’aprovació i comencen els preparatius per portar l’elefant a Valladolid. En ple agost, els emissaris reals i la seva llarga i exòtica comitiva, en la qual hi té un paper destacat Subhro, el cuidador indi de l’elefant Salomó, emprenen el camí enmig de la por i l’admiració dels habitants dels pobles pels quals van passant.
Arribats a Valladolid, l’animal i el cuidador canvien de mans per designi exprés de l’arxiduc, que a partir d’aquell moment se’n fa càrrec personalment del trasllat de l’elefant fins a Viena. De Valladolid al port de Roses, prop de la frontera francesa, on s’embarquen fins a Gènova. De Gènova a Pàdua, on l’elefant fa un miracle davant de la basílica de Sant Antoni, d’allà van cap al nord i creuen dificultosament els Alps. Fins que finalment, el dia de reis de 1555 la comitiva fa una entrada triomfal a Viena, durant la qual l’animal salva una nena que estava a punt de morir aixafada sota els seus peus. Això permetrà que l’elefant i el seu cuidador visquin tranquils i feliços, junts, a Viena. Una novel·la coral, amb elements de la fantasia i de la quotidianitat, en la qual els personatges entren i surten