Esglésies rurals a Catalunya entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana (segles V-X)

L’arquitectura religiosa constitueix un dels elements més característics del paisatge rural dels territoris
riberencs de la Mediterrània entre la f de l’Antiguitat i els inicis de l’Edat Mitjana. Les esglésies, a banda del seu
interès artístic i monumental intrínsec, són espais cabdals per entendre l’evolució de l’articulació del territori
rural i les seves relacions amb el món urbà, així com refexos i productes de la cultura, societat i política d’aquest
dilatat període (segles V al X).
Les particulars pautes de freqüentació i d’ús i les característiques de conservació d’aquests edifcis – que
presenten de manera majoritària períodes d’utilització molt dilatats i múltiples fases constructives – tenen un
efecte directe en l’estat de llur coneixement arqueològic, que sovint es mostra encara superfcial i fragmentari
malgrat els recents avenços en metodologia de registre. En aquest context general, el present volum – que recull
les actes de la taula rodona celebrada sota el mateix títol el 2007 a Esparreguera i Montserrat – pretén realitzar un
estat general de la qüestió i esbossar les futures línies de recerca a desenvolupar per tal d’avançar en el
coneixement del paisatge monumental de l’actual Catalunya en l’època de transició entre els móns antic i
medieval.

L’architettura religiosa è uno degli elementi più caratteristici del paesaggio rurale dei territori mediterranei tra
la fne dell’Antichità e gli inizi del Medioevo. Oltre a possedere un interesse artistico e monumentale intrinseco e a
costituire un rifesso e un prodotto della cultura, della società e della politica di questo lungo periodo (V-X ss.), le chiese
si rivelano infatti spazi fondamentali per capire l’evoluzione dell’articolazione del territorio rurale e le sue relazioni con
l’àmbito urbano.
La specifcità delle modalità di utilizzo e frequentazione e delle caratteristiche di conservazione di questi edifci
– che mostrano nella maggioranza dei casi lunghi periodi d’utilizzo e numerosi fasi edilizie – hanno un efetto diretto
sullo stato della loro conoscenza archeologica, che appare di sovente ancora superfciale e lacunosa nonostante i recenti
progressi metodologici. In tale quadro di riferimento, questo volume – che raccoglie gli Atti della Tavola Rotonda
tenutasi sotto lo stesso titolo nel 2007 a Esparreguera e Montserrat – cerca di proporre uno status quaestionis e di
abbozzare le future linee di ricerca da sviluppare allo scopo di progredire nella conoscenza del paesaggio monumentale
dell’attuale Catalogna nell’epoca di transizione tra i mondi antico e medioevale.