Les dones que hi ha en mi

En aquella casa hi habitaven els fantasmes de les meves mares.» Així comença el fascinant relat de Carlota, que ens submergeix en els misteris i las passions ocultes d'una mansió en què van viure la seva mare, Elisa, i l'àvia, Sofia, totes dues mortes de molt joves. Carlota vol refer el fil de les seves vides, saber què va ocórrer, i per aconseguir-ho només compta amb les paraules de l'avi i, a vegades, amb els seus eloqüents silencis. Sofia, l'àvia, va morir als vint anys, després del part de la seva única filla, Elisa, que va morir a la mateixa edat en estranyes circumstàncies. Carlota recorre als papers oblidats a l'alcova, als comentaris familiars, al seu propi instint de dona, i coneix així les estranyes formes amb què es manifesta la passió, i la injustícia de les ganes de viure truncades per una mort arribada massa d'hora. Tot allò que anirà descobrint amb aquest viatge a través de tres generacions de dones afectarà Carlota d'una manera inesperada. A Les dones que hi ha en mi, finalista del Premi Planeta 2002, Maria de la Pau Janer desplega tots els seus recursos de gran narradora per oferir-nos una obra suggeridora i apassionant, que sedueix per la força de la narració i per la bellesa del món que ens descobreix.