Als trenta-vuit anys, Tertuliano Máximo Afonso és professor d’història en un institut de secundària. Solitari i depressiu, està separat de la seva dona i té pocs amics. Esporàdicament, però, es veu amb una dona a qui no permet que penetri a la seva vida. Un dia un company de feina li recomana una pel.lícula, en la qual, curiosament, hi ha un actor idèntic a ell, fins i tot en el pentinat i el bigoti que portava en el moment que
 es va rodar la pel.lícula. Davant d’aquesta descoberta tan sorprenent, en Tertuliano s’obsessiona per trobar el seu home duplicat. “El que configura la identitat dels homes és saber-se únics i irrepetibles, diferents de tots els altres éssers humans.” A L’home duplicat, José Saramago reflexiona sobre el tema de la pèrdua de la identitat, que afecta la societat d’avui dia. Tots tendim a vestir de la mateixa manera, a dir les mateixes coses, a menjar el mateix... Els homes duplicats es multipliquen.