"L'única manera de sobreviure en el món dels morts vivents és la destrucció."

"En els carrers buits a trenc d'alba, els busques fins a trobar-los. A la nit, no tens on anar i t'has de recloure a casa."

"A fora, els habitants de la ciutat es congreguen. Els que abans eren la teva família i els teus veïns, ara vénen a entrada de fosc, grunyint i colpejant... ¿quant de temps pot sobreviure tot sol un home entre vampirs?"

Mentre que els membres de la generació beat pretenen ser originals i diferents per poder entrar en la història de la Literatura, Matheson és més modest, però en canvi escriu històries originals i que permeten lectures diferents, com ho demostren les seves novel·les més famoses, emparentades amb el fantàstic i, més encara amb la ciència-ficció: Sóc llegenda (I am Legend, 1954) i The Shrinking Man (1956). Considerada per alguns com una incomparable novel·la de terror, Sóc llegenda té, pel cap baix, tres lectures possibles. La primera seria la d'una novel·la de ciència-ficció, sobre el tema tan recurrent del day after: hi ha hagut un holocaust, però no ha estat produït per cap guerra, sinó que l'ha ocasionat un virus. La segona lectura podria ser de tipus robinsonià: Neville, l'últim ésser humà no contaminat, intenta desesperadament de trobar algú igual a ell. Així, els episodis del gos i de la dona són tractats amb enorme tendresa. Ara bé: mentre que en el personatge de Defoe hi ha alè d'esperança, en el protagonista de Matheson aquesta li serà negada. La tercera seria una lectura beat: a Neville, solitari, durant les llargues nits en què l'assetgen els vampirs, només li resta la beguda com a recurs i companyia.