"L'única manera de sobreviure en el món dels morts vivents és la destrucció."
"En els carrers buits a trenc d'alba, els busques fins a trobar-los. A la nit, no tens on anar i t'has de recloure a casa."
"A fora, els habitants de la ciutat es congreguen. Els que abans eren la tev Continue
"L'única manera de sobreviure en el món dels morts vivents és la destrucció."
"En els carrers buits a trenc d'alba, els busques fins a trobar-los. A la nit, no tens on anar i t'has de recloure a casa."
"A fora, els habitants de la ciutat es congreguen. Els que abans eren la teva família i els teus veïns, ara vénen a entrada de fosc, grunyint i colpejant... ¿quant de temps pot sobreviure tot sol un home entre vampirs?"
Mentre que els membres de la generació beat pretenen ser originals i diferents per poder entrar en la història de la Literatura, Matheson és més modest, però en canvi escriu històries originals i que permeten lectures diferents, com ho demostren les seves novel·les més famoses, emparentades amb el fantàstic i, més encara amb la ciència-ficció: Sóc llegenda (I am Legend, 1954) i The Shrinking Man (1956). Considerada per alguns com una incomparable novel·la de terror, Sóc llegenda té, pel cap baix, tres lectures possibles. La primera seria la d'una novel·la de ciència-ficció, sobre el tema tan recurrent del day after: hi ha hagut un holocaust, però no ha estat produït per cap guerra, sinó que l'ha ocasionat un virus. La segona lectura podria ser de tipus robinsonià: Neville, l'últim ésser humà no contaminat, intenta desesperadament de trobar algú igual a ell. Així, els episodis del gos i de la dona són tractats amb enorme tendresa. Ara bé: mentre que en el personatge de Defoe hi ha alè d'esperança, en el protagonista de Matheson aquesta li serà negada. La tercera seria una lectura beat: a Neville, solitari, durant les llargues nits en què l'assetgen els vampirs, només li resta la beguda com a recurs i companyia.