Una conxorxa d'enzes

Era una dona gran, potser més envellida que no tocava, que es passejava, dia rere dia, amb una fe increbantable, duent un manuscrit sota el braç. L'obra, llarguíssima i gairabé il·legible, rodolava d'editorial en editorial i s'afegia a les piles d'originals per retornar. Qui l'hauria escoltada? Era una vella pesada que sempre parlava d'un fill que s'havia suïcidat. Una ximple que ensenyava uns gargots mal escrits que deia que eren l'obra d'un geni. Parlava d'una bogeria i tota ella semblava extreta d'un conte de mal gust. Però quan finalment algú va tenir la paciència de llegir l'obra -un lector d'una universitat de Louisiana- i quan algú es va decidir a editar-la -havien passat alguns anys-, la bogeria es va convertir en l'èxit de vendes més important dels EE UU i el llibre va obtenir el favor dels crítics i el reconeixement de tots els jurats.

El fill s'anomenava John Kennedy Toole, havia nascut a Nova Orleans l'any 1937 i havia estudiat a la Columbia University. El 1969, just després d'acabar el llibre, s'havia suïcidat. Els personatges de l'obra pertanyien a una mena d'estranya revolta que es conjurava contra els genis. Eren els enzes, i tenien el favor del públic. L'heroi? L'heroi, immens i extravagant, menjava hamburgueses, portava gorra i impermeable i, si calia, parlava llatí. Era la història d'un maleït, curiós i extravagant, escrita per un dels maleïts més seductors que han existit mai.

L'obra s'anomenava "Una conxorxa d'enzes" i era el nucli de tota aquesta bogeria, mite i contramite d'una història absurda que havia convertit un text desconegut en un dels clàssics més indiscutibles del segle vint. La seva traducció al català no fa sinó pagar un deute antic que començava a pesar com una vergonya.