Jordias Spain

Les novel•les poden ser romàntiques, negres, thrillers, històriques, etcètera. La categoria que li escauria a “Jo sóc el missatger” de Markus Zusak seria novel•la “bleda”. I que consti que no és un adjectiu negatiu, tan sols em vull referir a que és un llibre sensible, tendre, emotiu... Potser una mica massa per al meu gust però, de tant en tant, va bé llegir-ne un d’aquest estil. Dins d’aquesta mateixa categoria classificaria el llibre de Pierre Szalowski “El fred modifica la trajectòria dels peixos” o “El arte de conducir bajo la lluvia” de Garth Stein.

La història, un noi de 19 anys, en Ed Kennedy fa de taxista. No té cap ambició i la seva vida transcorre deixant passar el temps. Forma part d’un grup d’amics: l’Audrey, una noia de la què està enamorat i que ella només el vol com a amic, en Marv, un garrepa que porta un cotxe atrotinat, i en Ritchie un noi que viu amb els seus pares, que està a l’atur i que no fa res per trobar feina. A més, l’Ed té un gos, el Porter, amb qui parla i pren cafè.
Un dia l’ Ed es troba enmig d’un atracament i, gairebé sense voler-ho, detén al lladre. A partir d’aquest moment es desencadenen una sèrie de fets que sorgeixen en rebre un naip amb unes adreces. L’Ed haurà d’esbrinar quin és el missatge i a qui l’ha de transmetre.

Al llibre veiem els problemes d’un jove que no troba el seu lloc al món i com va evolucionant i madurant a mesura que va realitzant les tasques que l’hi encarreguen. Podem dir que es una mena de viatge iniciàtic cap a la maduresa i cap a la formació d’una personalitat pròpia. Tot això explicat amb humor i tendresa. Us el recomano si voleu passar una bona estona.

En este libro, Gómez-Jurado nos presenta una história ambientada en la Alemania de entreguerras, en plena crisis económica y en la época de la creación y subida al poder del nacismo y narra la história de un joven que busca conocer sus orígenes.
Los personajes principales de este libro son bastante transparentes y simples y eso los hace poco creibles. La história es entretenida, te hace pasar un buen rato, se lee rápido y a pesar de incorporar elementos como el nacismo, Hitler, arios, judios y hasta un tesoro se agradece que no incorpore ningún elemento que oblique al personaje a revelar algún secreto que ponga en jaque al mundo.
Como resumen, un libro para entretenerse, de lectura rápida y recomendable

Una novela negre ambientada a Figueres en ple franquisme. La idea sembla bona i el dessenvolupament força treballat, encara que els personatges per al meu gust són una mica estereotipats. El final, potser massa rodó pero igualment és una novel·la entretinguda i que val la pena llegir-se-la. Cal remarcar la barreja que fa l'autor del català i el castellà, tan habitual a la nostra terra i tan poc reflectida a la literatura.

Un recull d'onze històries on un advocat explica onze casos en els que ha participat, on el protagonista és el crim. Cada història en si és un relat i podria convertir-se en un llibre però que l'autor ha sabut resumir en unes poques pàgines. Les històries segons ens explica l'escriptor són veríriques (encara que alguna no ho sembli. Igualment, com diuen els italians Si non é vero é ben trovato
Un descobriment.

Ferran Torrent és una aposta segura. És un escritor que m'agrada i crec que no sóc l'únic. Però potser per això, em vaig crear unes expectatives que no va acomplir. Per a mi, desprès d'emocionar-me amb El boulevard dels francesos esperaba molt d'aquest relat. Però com passava amb el citat llibre, el nus s'allarga però no m'acava d'agradar el dessenllaç.