Hola!
Comencem els fòrums mensuals sobre escriptores en català amb Montserrat Abelló de qui jo particularment no en se absolutament res.

Així doncs, i fins el 30 de Setembre, us animo a que en expliqueu als que som ignorants qui es i quina es la seva obra.

Aixó si, us deixo un link on poder saber una miqueta més d'ella.
http://www.escriptors.cat/autors/abellom/

Com que vaig ser la persona que us va presentar a la Montserrat Abelló, potser que us en faci cinc cèntims. La Montserrat va néixer a Tarragona però per la feina del seu pare va tenir diferents residències durant la seva infantesa, entre les quals Anglaterra. Això va fer que la llengua anglesa fos la dels seus primers aprenentatges i que la mantingués posteriorment com a llengua de conversa amb la seva germana. Amb l'esclat de la Guerra Civil, van rebre un avís de que el seu pare corria perill i va marxar amb ell de nou a Anglaterra. Després marxaria a Xile i es casaria. Sempre s'havia sentit atreta per les llengues. Explica que, de petita, cada cop que aprenia una paraula nova la repetia diverses vegades per no oblidar-la. Però es va posar a escriure seriosament, com a necessitat vital, amb el naixement del seu fill amb la síndrome de Down.

Sempre explica que no sent que faci literatura "feminista" sinó que parla de la seva situació, dels seus sentiments sense sentir-se inclosa en cap grup. El que sí que comenta és que va intentar escriure poesia rimada i no se'n sortia, ho trobava molt forçat. Va deixar-se anar i va escriure tal i com li sortia i, després, va veure que no era l'única.

"Al cor de les paraules" recull gairebé tota la seva obra (posteriorment ha escrit dos llibres més i també en té un anterior de traduccions) i us el recomano fermament. Uns tastets:

Com pintora que pinta
i torna a pintar
una mateixa imatge.
Així jo voldria emmarcar
una i una altra vegada
cada paraula.

Plantar sobre la terra els peus.
Ja no tenir por.
Sentir com puja la saba, amunt, amunt.
Créixer com una arbre.
A la seva ombra,
aixoplugar algú que també se senti sol.
Sola.
Com tu.
Com jo.

La Montserrat, als seus 90 anys, és una dona amb el cap ben clar i amb empenta. Per molts anys!!!