No se que dir d'aquest llibre. No m'acabat d'agradat. Potser sí que és una mica entranyable que dues persones s'entenguin enviant cartes tota la vida i no s'haguessin arribat a conèixer. Tret d'això, els personatges són més aviat sosets. No m'ha convençut.
...ContinuaEl llibre que ocupa la ressenya d'avui és el que tenia encarregat i que feia temps que tenia ganes de llegir. Aquest matí després de servir el menjar virtual, collir les collites virtuals i passar per la fruiteria, fleca i carnisseria de veritat ,m'he preparat un bon te de canyella ( m'ha semblat adient al llibre) i m'he escarxofat al sofà. Quan m'he aixecat al cap de dos hores ha estat per donar el llibre per finalitzat. És un llibre de poques pàgines i ja em pensava que aniria molt ràpid però no tant com per no utilitzar el punt que havia posat entre la coberta i la primera plana.
84, Charing Cross Road és un recull de correspondència entre la Helen , escriptora novaiorquesa amant dels llibres de segona mà , i un empleat d'una llibreria de vell londinenca. Durant vint anys la correspondència crea un vincle especial entre dos amants del paper escrit. És una història petita, com les que he descobert que m'agraden, on tot i no passar masses coses acabes estimant els personatges. 100 pàgines rapidíssimes de llegir que parlen de molts llibres que no conec ,però sí que en reconec les sensacions: l'olor del paper, una enquadernació agradable, uns fulls esgrogueïts.... Puc imaginar-me la llibreria i puc sentir-ne les olors i els sorolls. Una excel·lent manera de passar un bona estona.
Us deixo amb un parell de fragments que m'han agradat especialment.
No comparteixo els seus referents literaris, no sóc gaire relectora i no sóc fetitxista amb les edicions dels llibres: m'importen les històries i les paraules més que el seu format. M'agrada com expressa la seva passió però jo només hi sé veure una relació "comercial". Poca sensibilitat? És la meva. Aquest llibre no m'ha tocat la fibra sensible... excepte en la part que ella fos una de les guionistes d'una sèrie d'intriga minoritària que forma part, ara sí, dels meus referents televisius.
...ContinuaCartes d'una escriptora de Nova York a una llibreria de vell de Londres
Era una assignatura pendent de feia molt de temps, i tot i que n'he llegit l'original en anglès ( i potser m'he perdut alguna cosa ) crec que ha valgut molt la pena. Una novel·la que et fa creixer el gust per la literatura i sobretot per aquells a qui la literatura els apassiona. Entre les cartes de la Helen i el Frank també hi ha, pèro, altres coses, tan o més importants que l'amor als llibres. Realment recomanable.
...Continua
