Em vaig llegir per primera vegada "Yo, robot" al 1977, amb 14 anys, i des de llavors es va crear un lligam amb Asimov i les possibilitats de la ciència i la tecnologia.
Rellegint les històries de "Jo, robot" em venia un intens desig de tornar-les a llegir però evolucionades, de veure com el temps i els fets les haurien canviat, com les hauria escrit Asimov als diferents moments dels darrers 60 anys d’història. Quin hauria estat el producte dinàmic de la combinació d’una ment i un coneixement científic que s’ha anat ampliant espectacularment des dels anys 50. I això m’ha fet pensar en la limitació dels llibres, de la lletra estàtica. Com serien ara les novel·les de Jules Verne? Podríem veure París, no el d’ara des del 1863 sinó el d’aquí cent anys.
Col·lecció de relats amb els robots com a màxims protagonistes. Presenta les tres lleis de la robòtica.
