Una eternitat és el que va trigar Flaubert en escrire'l i reescriure'l, una eternitat és el que m'ha costat a mi acabar-lo...
No és que el llibre no m'agradés.
La història és bona, i, si l'analitzes, si et pares a pensar en el contingut, t'adones que no està tan malament. Tot i això, he decidit que el Realisme no és per a mi. Aquestes descripcions són tan detallistes que resulten pesades i dificulte la lectura. Si d'altres llibres que em llegia al mateix temps (Nada, de Carmen Laforet), acabava un capítol en un quart d'hora. De Madame Bovary, trigava trenta minuts per capítol.
En fi, no és un mal llibre; es fa difícil de llegir, però, després, pot agradar-te més o menys, això ja depén de cadascú.