La pell freda
by Albert Sánchez Piñol
Tot l'horror del món es concentrava en aquella porta convulsa. Estava més enllà de la redenció, més enllà de la bogeria; però encara no estava més enllà de la resignació, ni més enllà de l'apatia, i per tant no podia acceptar el meu destí en pau.
Piccola Clo's Review
Em va sorprendre l’últim llibre del 2019: “La pell freda” de Albert Sánchez Piñol és un text excel·lent que qüestiona l'essència de l'ésser humà, la maldat i ens fa pensar en com veiem els altres i a nosaltres mateixos. Una metàfora de la lluita per la supervivència i un al·legat contra la guerra com a camí per resoldre els conflictes. I a més a més ho fa en un espai molt reduït de pàgines.
És la història de homes abandonats en una terra allunyada de tot, abandonats en un infern de violència i incomprensió, contada meravellosament de una manera precisa i impertorbable. El dos personatges principals representen dos oposades faisons de la naturalesa humana: la intel·ligència i la voluntat d’entendre del irlandès i la feresa pragmàtica d’en Batís Caffó. Hi ha coses que tenen en comú com l’odi cap a allò que és desconegut, la por de retornar a la civilització i la obsessió per l’Aneris. Sánchez Piñol ens mostra la evolució dels personatges davant de situacions limites, davant dels monstres que ens fan por. Però, els monstres són de fet dolents? Es por arribar a entendre-les?
Un llibre que no deixa indiferents.
És la història de homes abandonats en una terra allunyada de tot, abandonats en un infern de violència i incomprensió, contada meravellosament de una manera precisa i impertorbable. El dos personatges principals representen dos oposades faisons de la naturalesa humana: la intel·ligència i la voluntat d’entendre del irlandès i la feresa pragmàtica d’en Batís Caffó. Hi ha coses que tenen en comú com l’odi cap a allò que és desconegut, la por de retornar a la civilització i la obsessió per l’Aneris. Sánchez Piñol ens mostra la evolució dels personatges davant de situacions limites, davant dels monstres que ens fan por. Però, els monstres són de fet dolents? Es por arribar a entendre-les?
Un llibre que no deixa indiferents.
Em va sorprendre l’últim llibre del 2019: “La pell freda” de Albert Sánchez Piñol és un text excel·lent que qüestiona l'essència de l'ésser humà, la maldat i ens fa pensar en com veiem els altres i a nosaltres mateixos. Una metàfora de la lluita per la supervivència i un al·legat contra la guerra com a camí per resoldre els conflictes. I a més a més ho fa en un espai molt reduït de pàgines.
És la història de homes abandonats en una terra allunyada de tot, abandonats en un infern de violència i incomprensió, contada meravellosament de una manera precisa i impertorbable. El dos personatges principals representen dos oposades faisons de la naturalesa humana: la intel·ligència i la voluntat d’entendre del irlandès i la feresa pragmàtica d’en Batís Caffó. Hi ha coses que tenen en comú com l’odi cap a allò que és desconegut, la por de retornar a la civilització i la obsessió per l’Aneris. Sánchez Piñol ens mostra la evolució dels personatges davant de situacions limites, davant dels monstres que ens fan por. Però, els monstres són de fet dolents? Es por arribar a entendre-les?
Un llibre que no deixa indiferents.
És la història de homes abandonats en una terra allunyada de tot, abandonats en un infern de violència i incomprensió, contada meravellosament de una manera precisa i impertorbable. El dos personatges principals representen dos oposades faisons de la naturalesa humana: la intel·ligència i la voluntat d’entendre del irlandès i la feresa pragmàtica d’en Batís Caffó. Hi ha coses que tenen en comú com l’odi cap a allò que és desconegut, la por de retornar a la civilització i la obsessió per l’Aneris. Sánchez Piñol ens mostra la evolució dels personatges davant de situacions limites, davant dels monstres que ens fan por. Però, els monstres són de fet dolents? Es por arribar a entendre-les?
Un llibre que no deixa indiferents.